Y los ganadores son…

microrelats-primer

Llorenç Espinosa Portalés y Laura Villalba González son, respectivamente, los ganadores de la primera y la segunda edición del Certamen Universitario de Microrrelatos Científicos, organizado en el marco del Congreso de Investigación Biomédica.

Para participar en el concurso era necesario ser estudiante de cualquier universidad y escribir las historias en catalán, castellano o inglés, con una extensión de entre 50 y 150 palabras. A continuación podéis leer los microrrelatos premiados: El primer dels seleccionats y Sin rastro.

   
microrelats-primerPepa Granados    

El primer dels seleccionats

El recent nascut obrí els ulls amb cautela, mostrant estranyesa davant el món. Sa mare el mirava amb tendresa, mentre el Legislador vigilava l’escena des de la distància. El xicotet era el primer dels seleccionats, elegit per a la primera reprogramació genètica embrionària massiva, un ésser dissenyat per ser perfecte. En pocs anys i imperceptiblement passà de ser una atracció de fira a un déu mortal que inspirava animadversió. L’odi i la por s’organitzaren en turba desbocada que l’assetjava en cada moment de sa vida, primer pels menuts i després per aquells homes crescuts que els havien inculcat que aquell ésser inhumà mereixia viure un infern. Percebut com a l’usurpador d’unes qualitats que no mereixia, fou condemnat i executat per delictes falsos i inexistents. Impassible davant els plors de la mare, el Legislador somriguí satisfet, puix conservava el poder de controlar mitjançant l’odi aquells éssers convençuts de la seua llibertat.

Llorenç Espinosa Portalés. Estudiante del Grado en Física. Universitat de València. Ganador del I Certamen Universitario de Microrrelatos Científicos (2014).

   
microrelats-segonPepa Granados    

Sin rastro

El caso de la misteriosa desaparición de la millonaria Van Bokhoven llevaba años sin avanzar cuando llegó a manos del famoso detective Brendon Howles. Tras meses de meticuloso trabajo, unos restos humanos sin identificar y una coartada lábil involucraron a la hija de Van Bokhoven, Rita. Sin embargo, la prueba de ADN descartó la pertenencia de los restos a la familia Van Bokhoven, dejando el caso irresoluto, a Rita libre y la reputación de Howles por los suelos. Años después, cuando a su escritorio sólo llegaban ya casos de poca monta, una noticia saltó a la palestra: Rita Van Bokhoven había sido concebida con el ADN nuclear de sus padres, pero el ovocito de otra mujer. Su ADN mitocondrial, por tanto, no coincidía con el de su madre, y aquellos restos podían pertenecer a la desaparecida millonaria. Howles encendió un cigarrillo y, escupiendo el humo, masculló:

—El caso sigue abierto.

Laura Villalba González. Estudiante del Máster en Neurociencias Básicas y Aplicadas. Universitat de València. Ganadora del II Certamen Universitario de Microrrelatos Científicos (2015).

   
© Mètode 2015.    
© Mètode 2015